Bon dia a tots
A l’assignatura de plàstica vàrem estar treballant un
projecte que consistia en agafar un poema de la Joana Raspall e interpretar-lo.
El meu grup vam agafar un fragment del poema XIM-XIM:
Cau la pluja, fina, fina,
com si el cel no s'atrevés
a mullar la rosa blanca
que és tot just a mig obrir.
Per nosaltres aquest poema va significar pau, harmonia, alguna cosa
delicada. Ens van venir records d’infantesa i alhora moments que estem vivint
ara.
El projecte que vam haver que fer va ser representar tots aquests
sentiments però de manera plàstica, i després de meditar i canviar moltíssimes coses
el resultat va ser el següent:
No hay comentarios:
Publicar un comentario